ACTIVITATS PER A PENSAR 💭

 ACTIVITATS PER A PENSAR💭

ACTIVITAT 1

Per a fer aquesta activitat hem llegit un article titulat "La (gran) mentira de los nativos digitales" de Norman Suárez per a SABEMOS DIGITAL. En ell, ens expliquen una sèrie de conceptes per a explicar l'era en la què vivim.

Amb aquest article hem pogut reflexionar sobre el que significa viure a l'era digital i com utilitzem la tecnologia. Però abans de fer la reflexió cal tindre clar els següents conceptes:

Natius digitals: són les persones nascudes després de 1990.

Immigrants digitals: són les persones nascudes abans de 1990.

Zombis digitals: són les persones que no utilitzen les tecnologies de manera adequada.

Versants digitals: són les persones que utilitzen les tecnologies correctament.

Kryptonita: és una manera diferent de processar la informació, més visual.

Bretxa digital: és la bretxa que existeix entre les persones que no tenen idea de les noves tecnologies i les que sí.

Una vegada tenim aquests conceptes clars, hem de dir que de normal es pensa que els natius digitals són versants digitals i els immigrants digitals són zombis digitals o que simplement no tenen ni idea. Però cal tindre clar que l'any en què naixes no és el que determina si pots o no aprendre a utilitzar les noves tecnologies. La diferència entre ells és que els natius digitals tenen una d'aprendre més visual (kryptonia).

Hi ha una gran majoria de les persones que són zombis digitals i no utilitzen tot el que tenen al seu entorn de manera adequada, ja que en molt part dels casos no veuen les possibilitats que hi ha en utilitzar-les.

Per això, hem d'intentar acurtar cada vegada més la bretxa digital que hi ha. Perquè totes les persones tinguen les mateixes oportunitats per utilitzar-les. Però cal tindre en compte que perquè les persones que no tenen molta idea de les noves tecnologies o són zombies digitals es necessita que vulguen aprendre i hi haja una persona que vulga ensenyar.

ACTIVITAT 2

Per a realitzar aquesta activitat hem visualitzat el següent documental: "Sentir la enfermedad mental: Hellblade Senua's Sacrifice" 

Ací està l'enllaç on podem encontrar aquest documental: https://youtu.be/x8Ba8Ope05U

LA NOSTRA OPINIÓ: Pensem que sí que és una forma vàlida per a tractar el tema dels trastorns psicòtics, de fet crec el joc fa que el visquis més intensament, ja que t'endinses en ell. Et fa viure intensament les experiències d'un trastorn psicòtic, és a dir, escoltar veus, visions, etc. 

Avui dia molts joves estan "enganxats" a la consola i en definitiva a la tecnologia, i creiem que fent aquest joc és una bona oportunitat perquè els arribi a ells/as, sempre que el grup que treballa en el joc vulgui reflectir de manera respectuosa (com ha fet aquest equip) aquest tipus de trastorns mentals, altres diversitats funcionals o aspectes negatius en la nostra societat, com la immigració, exclusió, racisme, masclisme o el maltractament animal. A més de tractar aquests temes amb respecte, opinem que el/la director/a deu envoltar-se d'experts en el tema que tracten i persones que hagin passat per aquestes situacions o l'estiguin fent, amb l'objectiu de plasmar aquestes realitats de la forma més fidel a la realitat possible, però, a més, ha d'haver-hi un objectiu en tot això, alguna cosa a comptar o que et porti a reflexionar, una bona narrativa i desenvolupament dels personatges, no simplement fer el joc per a complir una quota de treball o quedar bé de cara al públic per a augmentar les seves vendes, aquests temes només haurien de tractar-se si es fa de cor i amb ganes d'acostar les diversitats i discriminacions del món, per a intentar convertir-lo en un millor.

Si fórem un director/a de videojocs ens agradaria tractar el joc sobre el tema del assetjament escolar, ja que aquesta problemàtica es dóna molt en la infància/adolescència, etapa en la qual els videojocs són una part important en la vida dels xiquets i xiquetes.

Ho tractaríem de forma on ens intentaríem rodejar de persones expertes en tractar el "bullying", ja siguen professors, famílies, psicòlegs/psicòlogues, testimonis d’alumnes que han sofrit o estan sofrint assetjament escolar, per tal d’intentar entendre quin procés passen tant la víctima com el victimari i així reproduir de la forma més fidel i respectuosa possible aquesta problemàtica. Intentaríem crear una narrativa que tocarà el tema sense que siga el suficientment explícit com per afectar als xiquets, però prou interessant per a jugar-lo un adolescent i adonar-se’n d’aquesta situació.

ACTIVITAT 3

Per a realitzar aquesta activitat hem utilitzat el llibre de text "Las tecnologías de la información y la comunicación aplicadas a la formación y desarrollo curricular".

Ens ha servit de gran ajuda per a dur a terme aquesta activitat.

El punt que ens falta en aquesta diapositiva (2ª diapositiva) és "Amplitud i rapidesa" amb què la informació és posada a disposició dels usuaris desemboca en un excés d'informació.

Amb aquesta diapositiva (5ª diapositiva) el que falta és afegir la paraula generalitzada.

Amb aquesta diapositiva (6ª diapositiva) el que falta és afegir "de manera endògena també es planteja un altre problema i és que la formació es podrà realitzar en qualsevol lloc".

Per a finalitzar aquesta activitat, en aquesta diapositiva (10ª diapositiva) el que falta afegir és:

• Són materials elaborats amb una finalitat didàctica, tant des de desfasats plantejaments conductistes com des de sistemes experts i intel·ligència artificial, que pretenen imitar la labor tutorial del professor adaptant-se als estils cognitius dels alumnes.
• Són interactius, ja que responen a les accions dels usuaris i permeten un diàleg o intercanvi d'informació entre aquests i l'ordinador.
• Individualitzen el treball i s'adapten al ritme i progressió de l'alumne en funció de les actuacions d'aquest, encara que dins del ventall d'opcions, decisions i respostes predissenyades pel programador, si bé està començant a sorgir un programari que aprèn en funció de la interacció amb l'usuari.
• Són fàcils d'usar, exigeixen pocs coneixements informàtics per a interactuar i aprendre amb ells.
• Presenten una estructura bàsica comuna, però no tenen per què seguir un mateix disseny del procés d'interacció.

Signat,

Jesús López, Quico Navarro, Ainoa Rodríguez, Sara Sánchez i María Valero.